{"id":173,"date":"2014-06-19T10:06:08","date_gmt":"2014-06-19T10:06:08","guid":{"rendered":"https:\/\/vania.es\/?p=173"},"modified":"2015-03-04T10:22:59","modified_gmt":"2015-03-04T10:22:59","slug":"delicades","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/vania.es\/ca\/delicades\/","title":{"rendered":"Delicades (2013 – distribuci\u00f3)"},"content":{"rendered":"
<\/p>\n

A la meva \u00e0via i a les seves germanes els hi encantaven els arbres, les flors i les plantes. Els parlaven, els hi feien car\u00edcies, passaven molta estona amb elles. La meva \u00e0via es quedava mirant les prunes verdes i petites de la prunera del jard\u00ed com si la seva mirada llanc\u00e9s raigs ics de maduraci\u00f3, com si els seus ulls tinguessin la calor del sol.<\/p>\n

Al jard\u00ed hi havia 3 rosers. Un d’ells feia les roses amb una textura semblant al vellut, d’un vermell carm\u00ed intens. Estaven tan ben cuidats, els donava tant d’afecte, que un any, una cadernera va venir a fer el niu entre les branques del roser. Quina energia transmetien aquestes dones perqu\u00e8 una cadernera s’atrev\u00eds a niar a un lloc visitat di\u00e0riament?<\/p>\n

Escrivint Delicades he descobert que aquest amor que elles projectaven sobre les plantes despertava en mi la gelosia. Volia que m’amanyaguessin com amanyagaven als rosers, el til\u00b7ler, les cintes o les margarides. Volia que m\u2019acariciessin com acariciaven les fulles de la prunera. Malgrat aix\u00f2, amb les persones eren molt m\u00e9s reservades. El seu tracte era afectu\u00f3s i cordial, tendre i educat, per\u00f2 l’espontane\u00eftat, la passi\u00f3 i l’ardor que feien brotar les llavors no les projectaven sobre les persones. Per qu\u00e8?<\/p>\n

B\u00e9, la imaginaci\u00f3 i l’art serveixen per a donar resposta a aquestes preguntes que es van quedar sense respondre. La meva \u00e0via i les seves germanes pertanyen a la generaci\u00f3 que rondava els vint quan va esclatar la guerra. Per descomptat \u00e9s una generaci\u00f3 trencada, afectivament partida, que va presenciar i participar en la inexplicable lluita a mort entre germans. El record de tot all\u00f2 el van enterrar sota el silenci. Era molt dif\u00edcil que et parlessin del passat. Del passat recent, s\u00ed. Del d’abans de la guerra, tamb\u00e9. Per\u00f2 del passat concret del temps que les va trencar, no. Per a mi sempre ha estat un misteri imaginar-les joves. Imaginar com eren quan es van quedar embarassades, quan somiaven amb el futur, quan es protegien, quan s’estimaven, quan es barallaven i es perdonaven.<\/p>\n

Delicades parla d’aquest temps que no podr\u00e9 con\u00e8ixer i que he volgut inventar. Per descomptat aquests personatges no s\u00f3n ni la meva \u00e0via ni les seves germanes. I els homes que estan amb elles no s\u00f3n els seus germans ni els seus marits. Quan ets petit, la imaginaci\u00f3 completa a tota velocitat el que no saps, i crec que Delicades \u00e9s un somieig que necessitava fabricar, un deute pendent que tenia per poder parlar amb elles, perqu\u00e8 m’expliquessin el que mai em van poder explicar.<\/p>\n

“\u00c0via, un dia m’has d’explicar la teva vida”, i em va contestar “La meva vida no li interessa a ning\u00fa” i jo li vaig dir: “A mi s\u00ed”. Sobre aquest “A mi s\u00ed” he constru\u00eft Delicades, i ho he fet com m’agrada, amb fragments, trossos, amb elements que en aparen\u00e7a no tenen relaci\u00f3, per\u00f2 que configuren un univers en el qual un roser que era mort sobtadament ressuscita. En el qual una costurera enganxa a la paret un crucifix amb ciment perqu\u00e8 no li prenguin els milicians. Un pare es vol fer amic de la seva filla a Facebook. Unes germanes acomiaden el seu germ\u00e0 que va a la guerra . Dos amics, als quals els agrada passejar junts i en silenci, s\u00f3n acusats d’homosexuals i busquen una noia muda perqu\u00e8 els faci de carabina. Una parella veu, impotent, com passa el tren per sobre del seu gos i despr\u00e9s… Una pintora intenta amb tota la seva \u00e0nima vendre un quadre. Una dona necessita l’ajuda heroica dels seus ve\u00efns per matar un ratol\u00ed. Dos comerciants de bestiar descobreixen que la seva assistenta els considera perillosament intel\u00b7lectuals. Un percussionista d’una banda militar ofereix un concert de platerets. Un soldat envia un amic fot\u00f2graf a casa de la seva xicota perqu\u00e8 la fotografi\u00ef nua. Una \u00e0via narra al seu n\u00e9t el conte de Santa Casilda, que va convertir les roses en pans…<\/p>\n

Delicades \u00e9s una hist\u00f2ria de mort i de la seva resurrecci\u00f3. Una hist\u00f2ria de primavera en qu\u00e8 la vida lluita amb totes les seves forces per continuar viva. Una hist\u00f2ria en la qual viure \u00e9s m\u00e9s important que com viure. La meva \u00e0via creia en el cel i, en llevar-se, el primer que feia, abans de visitar les plantes, era mirar cap amunt. I al anar a dormir, l’\u00faltim, tamb\u00e9 mirar cap amunt, mirar al cel. Dones amb els peus a terra i la mirada al cel. Aquesta ha estat la clau per construir un espai en qu\u00e8 aquests dos elements, terra i cel, apareixen literalment. Potser elles pertanyin a un altre temps. Un temps perdut. Un temps d’homes i dones que van viure entre el cel i la terra. Potser nosaltres creguem que ja no som com ells. Potser els mirem com si aquell temps estigu\u00e9s ja superat. No ho s\u00e9. Entre els grans records que guardo de la meva \u00e0via hi ha el de la festa que es muntava la nit que hi havia estels fuga\u00e7os. Treien les cadires al jard\u00ed i miraven en silenci la nit.<\/p>\n

Esperaven que un estel es despeng\u00e9s en l’horitz\u00f3 i, somrient, assenyalaven amb els seus dits \u00edndexs, tor\u00e7ats per l’artrosi, al lloc des del qual, potser, ens estiguin mirant ara. Ho crec realment. Com un nen a qui li diuen: ” L’\u00e0via \u00e9s all\u00e0.<\/p>\n

 <\/p>\n

Autor i director:<\/strong> Alfredo Sanzol<\/p>\n

Repartiment<\/strong>:<\/p>\n

Mamen Duch<\/p>\n

MartaP\u00e9rez<\/p>\n

Carme Pla<\/p>\n

Albert Ribalta<\/p>\n

Jordi Rico<\/p>\n

\u00c0gata Roca<\/p>\n

 <\/p>\n

Traducci\u00f3:<\/strong> Sergi Belbel<\/p>\n

Escenografia i vestuari:<\/strong> Alejandro And\u00fajar<\/p>\n

Il\u00b7luminaci\u00f3:<\/strong> Albert Faura (A.A.I.)<\/p>\n

So:<\/strong> Roc Mateu<\/p>\n

Producci\u00f3 executiva:<\/strong> Daniel L\u00f3pez-Or\u00f3s<\/p>\n

Direcci\u00f3 t\u00e8cnica:<\/strong> Judit Vidal<\/p>\n

Ajudant de direcci\u00f3:<\/strong> Eli Iranzo<\/p>\n

Cap de producci\u00f3:<\/strong> Carmen \u00c1lvarez<\/p>\n

Ajudant d\u2019il\u00b7luminaci\u00f3:<\/strong> Carles Borr\u00e0s<\/p>\n

Caracteritzaci\u00f3:<\/strong> Tito Monros i Karol Tornaria<\/p>\n

Construcci\u00f3 d\u2019escenografia:<\/strong> Castells Planas de Cardedeu<\/p>\n

Confecci\u00f3 de vestuari:<\/strong> Maribel Rodr\u00edguez<\/p>\n

Sastreria:<\/strong> Luis Espinosa<\/p>\n

Sabateria:<\/strong> Theaterschuhherstellung<\/p>\n

Confecci\u00f3 t\u00e8xtil d\u2019escenografia:<\/strong> Pilar Albadalejo<\/p>\n

Impressions digitals d\u2019escenografia:<\/strong> Marc Mart\u00ed<\/p>\n

Realitzaci\u00f3 del arbre:<\/strong> Obaga<\/p>\n

Disseny gr\u00e0fic:<\/strong> Enric Jard\u00ed<\/p>\n

Fotografia:<\/strong> David Ruano<\/p>\n

Xarxes socials:<\/strong> Agitaci\u00f3n<\/p>\n

Regidora:<\/strong> Judit Vidal<\/p>\n

Operadores de llum:<\/strong> Carles Borr\u00e0s e I\u00f1igo Basauri<\/p>\n

Operador de so:<\/strong> Roger Abal\u00f3s<\/p>\n

Maquinista:<\/strong> Mar\u00e7al Vallhonesta<\/p>\n

<\/section>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":1,"featured_media":169,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","ast-disable-related-posts":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[14,9],"tags":[],"class_list":["post-173","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-internacional-2","category-teatre"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/vania.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/173","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/vania.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/vania.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/vania.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/vania.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=173"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/vania.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/173\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1862,"href":"https:\/\/vania.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/173\/revisions\/1862"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/vania.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/169"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/vania.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=173"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/vania.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=173"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/vania.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=173"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}