{"id":3600,"date":"2020-10-14T16:52:06","date_gmt":"2020-10-14T16:52:06","guid":{"rendered":"https:\/\/vania.es\/?p=3600"},"modified":"2026-02-24T11:11:53","modified_gmt":"2026-02-24T11:11:53","slug":"principiantes-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/vania.es\/ca\/principiantes-2\/","title":{"rendered":"PRINCIPIANTES"},"content":{"rendered":"\r\n

DE QU\u00c9 HABLAMOS CUANDO HABLAMOS DE AMOR<\/h2>\r\n\r\n\r\n\r\n

SINOPSIS<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

“De qu\u00e8 parlem quan parlem d’amor” \u00e9s l’adaptaci\u00f3 teatral d’un dels relats m\u00e9s coneguts de Raymond Carver, que va ser originalment publicat el 1981. La pe\u00e7a gira precisament al voltant de el tema de l’amor, a trav\u00e9s de quatre personatges que conversen a una cuina: un matrimoni “veter\u00e0” i una parella d’amics m\u00e9s joves la relaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s recent. Al llarg d’una tarda, en una atmosfera marcada per la llum canviant, els quatre comparteixen les seves experi\u00e8ncies i idees, grans i petites, sobre el que significa l’amor i la necessitat de l’altre. Rom\u00e0ntica i punyent, realista i po\u00e8tica al mateix temps, la pe\u00e7a no nom\u00e9s \u00e9s referent d’una \u00e8poca sin\u00f3 que ens atrapa avui amb la for\u00e7a d’una pe\u00e7a de m\u00fasica essencial.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Quan el relat va veure la llum per primera vegada, va ser retallat a la meitat per Gordon Lish, amic i editor de Carver. Per aquest muntatge ens hem basat sobretot en la versi\u00f3 original, que es va recuperar el 2007, i tamb\u00e9 hem recorregut a altres passatges i fragments de l’autor americ\u00e0, de manera que la nostra proposta vol ser una immersi\u00f3 completa en els elements recurrents de l’univers Carver: les relacions de parella, l’amor i l’alcohol com a refugis per\u00f2 tamb\u00e9 com a armes mortals, la predestinaci\u00f3 davant de l’atzar, i la textura liter\u00e0ria de l’experi\u00e8ncia americana. Juan Cavestany<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

TEXT DE DIRECCI\u00d3<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

La pregunta \u00e9s precisa. Quatre personatges intenten respondre-la: Un cardi\u00f2leg que no sap res dels assumptes de cor, una dona enamorada de qui li va trencar el cor i alguns ossos, un home tot ulls embolicat en una cuirassa i una dona cris\u00e0lide convertint-se en quelcom desconegut per a ella.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Medea, en les Metamorfosis d’Ovidi, va definir b\u00e9 l’enamorament quan va veure per primera vegada a J\u00e0son; “Vaig sentir com si una fletxa s’hagu\u00e9s clavat en el meu pit fins a les plomes”. Dolor, amor. Goig, amor.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Com si d’una borratxera es tract\u00e9s, de fet, es tracta d’una borratxera, Herb, Terry, Nick i Laura parlen, discuteixen, es besen, es barallen, s’escolten, s’entristeixen, es temen, s’atreveixen, es desmaien, es enfurir, s’entendreixen, s’abracen, s’emborratxen, es desesperen, es pregunten qu\u00e8 \u00e9s l’amor. I ens miren, ens reflecteixen, ens pregunten. I \u00e9s impossible no veure reflectit. Andr\u00e9s Lima<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

REPARTIMENT<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n