Troianes 15 (2015)

VIC: 3 de juliol

ALTAFULLA: 11 de juliol

BARCELONA: TEATRE AKADÈMIA del 13 d’ octubre al 8 de novembre

Troianes 15, parla del paper de la dona a la postguerra. O millor dit, del paper que se li adjudica, del lloc on se la relega. Les dones de Troia seran repartides com a trofeus de guerra per ser esclaves i concubines dels vencedors. No podran quedar-se a refer la seva terra, no hi ha compassió per elles, són humiliades i els hi arrenquen la seva dignitat.

La Reina de Troia, Hècuba, és informada per Taltibi, militar grec, que ella, la seva filla Cassandra i Andròmaca, dona d’Hector, el seu fill mort, seran entregades a militars grecs. A partir d’aquí l’obra s’endinsa en el dolor i la lluita d’aquestes dones per no acceptar l’inacceptable. Hècuba passarà a ser esclava d’Ulisses; Cassandra la verge, serà la concubina d’Agamèmnon i Andròmaca passarà a ser la dona del fill d’Aquil•les, però sola, sense el seu fill Astíanax. Cap honor o dignitat per elles, només humiliació, això encén les seves ires i les ganes de revenja. Helena, l’excusa dels grecs per començar una guerra amb la rica Troia, és l’altra cara de la moneda, es ven al millor postor i no té escrúpols. Abandona a Menalau per Paris, però ara davant el càstig del vencedor Menalau, desplega els seus encants per tornar a ser la seva dona, i ho aconsegueix. Una altra injustícia davant les troianes.

L’obra explica també l’horror de la guerra, les conseqüències devastadores per els vençuts i també per els vencedors. Quan la por usurpa a la raó. Parla de dolor, venjança, sacrifici, amor, mort. Cassandra diu: “Tot home sensat ha d’evitar la guerra”

Qualsevol guerra petita o gran és devastadora per totes les parts afectades i per totes les persones, però en totes, a part de les atrocitats i la barbàrie que l’ésser humà és capaç de provocar i patir al mateix temps, a les dones se les pot humiliar, se les viola i se’ls hi pren la veu sistemàticament. No estic parlant d’una competició de patiments entre sexes però si del poc valor que té la dignitat de la dona. Com a societat ens cal una reflexió profunda del que està passant amb la violència de gènere, aquest comportament encara massa arrelat i present en totes les societats sigui en un grau més o menys elevat o estiguin més o menys evolucionades.

Troianes m’ofereix la possibilitat de reflexionar sobre el valor que donem a la dignitat, veu i opinió de la dona al s.XXI. Sobre el comportament humà en aquest aspecte en situacions de feblesa, misèria i dolor com són les guerres, tan presents ara, I em permet explicar i compartir una història plena de complexitats i matisos sobre les persones per entendre més profundament com som i qui som.