Venus (2017)

Cinc personatges coincideixen en un cafè. A través de trobades i conversacions, viatjaran a diferents moments de la seva vida en un període que comprèn des dels anys seixanta fins als nostres dies. En una realitat on el temps sembla que no existeix, poc a poc, la relació entre ells anirà sortint a la llum per descobrir secrets i sentiments que romanien ocults.

VENUS és un exercici de teatre de sentiments. És a més una proposta per realitzar un teatre d’actors, amb un contacte molt proper amb el públic, on la veritat i la paraula siguin les principals vies per contar la història.

VENUS proposa també al espectador el repte de viatjar en el temps sense cap altre vehicle que la seva pròpia imaginació i complicitat mitjançant el joc atemporal que els actors representen. Neix de la necessitat d’explorar nous llenguatges i reptes narratius que fugen del classicisme per constrir propostes que sols el teatre, amb el seu plantejament d’acord amb la voluntat d’imaginar del espectador, poden oferir, rompent així les barreres del espai i el temps.

VENUS parla de els coses que no es diuen, de les decisions que no es prenen, i de les conseqüències que aquestes tenen en la nostra existència a través dels anys. Parla també de les segones oportunitats i de cóm entenem la vida mitjançant la perspectiva dels anys i del pas del temps.

VENUS parla de la nostàlgia del amor perdut. De què passaria si poguéssim tornar a viure-ho.

 
 
Autor i direcció: Víctor Conde
Repartiment:

  • Ariana Bruguera
  • Diego Garrido
  • Nuria Herrero
  • Antonio Hortelano
  • Carlos Serrano-Clark

Disseny escenografia i vestuari: Ana Garay
Disseny d’il·luminació: Juanjo Llorens
Música original i direcció musical: Marc Álvarez
Disseny gràfic i fotografia: Javier Naval
Producció: Carles Roca
Ajudant de producció i administració: Andrea Quevedo