Genova 01 (2004)
GENOVA 01 és una obra molt especial i atípica. El seu autor és un italià de 28 anys anomenat Fausto Paravidino que malgrat la seva obvia joventut s’ha convertit en un autor molt important a tota Europa. Amb la seva encara curta producció d’obres per una raó d’edat, se’l representa a molts països europeus amb un gran èxit, sobre tot a Alemanya, en la que se l’ha considerat “l’autor de l’any”.
Aquesta peça, tal com el seu nom indica, parteix d’un esdeveniment real conegut per tothom: l’assassinat del jove italià perpetrada per la policia a una de les manifestacions antiglobalització durant la cimera dels G8 a Gènova l’any 2001.
Els protagonistes d’aquesta peça, segons l’autor, són dones i homes de diversa edat i cultura; l’acció passa al teatre. El text és un text directe, sense quarta paret, ple d’humor, viu, en el qual l’autor explica què va passar quan aquest noi va ser assassinat. Però la visió dels fets la fa des de la visió més irònica, lúcida i divertida de la política que puguem imaginar.
“L’espectacle que es faci d’aquest text ha de buscar ser un testimoni del passat recent i una reflexió del present. Aquesta tensió es manifesta multiplicant les reescriptures del text buscant una versió definitiva de la tragèdia de la qual es tracta aquí.
Acceptem amb modèstia que la versió definitiva l’escriuran els fills dels nostres fills i acceptem, per tant, que presentem no una presumpte “versió definitiva”, sinó una sel·lecció del material amb el qual estem treballant en aquest moment amb l’esperança que aquest material sigui útil un dia per la nostra descendència en la qual tornem a posar les esperances més vives i a la qual demanem, de moment, perdó.” Fausto Paravidino
L’autor revisa tota l’estona la versió de l’obra depenent de com estiguin els processos judicials. La que tenim en aquests moments és la feta l’onze Setembre del 2003. Suposem que per l’estrena al Juny del 2004 en tindrem una altra de més recent.
Aquest text suggereix una posta en escena molt fresca en el sentit de molt directa al públic. La pròpia estructura directa del text em porta a crear un espectacle on el públic hauria de participar sovint, a vegades intervenint dient alguna cosa d’aportació pròpia a allò que l’actor expliqui en aquell moment concret, fent directament partícips els espectadors..
Un element important d’aquesta mena de teatre documental és una gran pantalla de vídeo a l’escenari que reproduirà imatges reals del text quan creiem que dramàticament és necessari, així com alguns moments i expressions dels actors que ells mateixos gravaran, per ampliar-les en aquell mateix moment en el que ho trobem important, amb dues càmeres digitals que hi haurà a l’escenari per aquest efecte.
Un altre element bàsic per aconseguir aquesta cosa tan directa és la música en directe barrejada amb els actors. Han de ser, i així ho són, uns músics que juguen directament en el desenvolupament de la peça, que a algun moment poden parlar també, que utilitzen els seus instruments participant activament en la dramatúrgia de la posta en escena. Aquests instruments són un saxòfon i la percussió. En la mida del possible m’agradaria afegir alguna música pregravada, que tan els actors com els mateixos músics podran punxar des de l’escenari quan dramàticament sigui necessari, jugant també d’una manera directa al desenvolupament de l’espectacle.
També l’espai ha d’anar potenciant aquesta sensació de que els actors i els espectadors estan en el mateix costat de la Història.
Aquesta sensació de que tot està passant en el moment en el qual ho estem veient, com si fos (per suposat mantenint les distàncies de la qualitat i del llenguatge teatral ) un programa de televisió on sembla que tot passi en directe i on, d’alguna manera hi ha algunes coses que són, efectivament, en directe.
Direcció: Carme Portaceli
Repartiment:
David Bagés
Lluïsa Castell
Tilda Espluga
Albert Triola
Ajudant de direcció i traductor: Carles Fernández
Escenografia i il·luminació: Paco Azorín
Ajudant d’escenografia: Pere Milan
Músics:
Dani Nel·lo
Martí Perramon
Assessorament de moviment: Damián Muñoz
Entrenaments i classes: Gema Díaz
Espai sonor: Jordi Collet
Disseny vídeo: Eugenio Szwarcer, Roberto Sara
Tècnic de llums: Mark Neumann
Tècnic de so: Roc Mateu
Vestuari: Anna Güell
Producció executiva: Estefania Benages
Distribució: Vania Produccions