SINOPSI
Ric i popular, Timó d’Atenes es desviu pels seus amics: els ajuda quan cauen en desgràcia, els agaixa constantment amb múltiples regals, organitza festes i banquets per a ells sense reparar en despeses.
Previsiblement, ignorant els advertiments dels seus assessors financers, Timó cau a la ruïna. En recórrer als amics a la recerca d’ajuda Timó constata amargament que cap d’ells no és al seu costat. Ara que està en fallida, tothom li dóna l’esquena.
Ferit en allò més profund i decebut del gènere humà, Timó deixa la ciutat entre malediccions contra la humanitat i es converteix en un misantrop ermità, emprenent així un viatge cap a l’altre extrem de la condició humana. No obstant això, buscant arrels per menjar, Timó troba or. Tot i que ara podria tornar còmodament, Timó manté el seu ferri odi al gènere humà i finança l’avenç d’un temible exèrcit sobre Atenes.
LA FUNCIÓ
Timó d’Atenes té tant de comèdia fosca com de tragèdia irònica, i també una mica de farsa, i, fins i tot, de comèdia de l’art.
Doblement satírica –en el sentit que es burla de la pretensió social, de la cobdícia i de la ingratitud–, i profundament irònica en la representació de la difícil situació de l’heroi, de la ceguesa respecte dels qui l’envolten i de la caiguda en la misantropia.
Timó d’Atenes continua sent principalment una poderosa veu que articula una visió fosca, i per tant apel·la a la nostra pròpia tendència a la misantropia, per més pronunciada o diluïda que ens sembli. Durant tota la funció, Timó ens parla, fins i tot des de la tomba, com per confirmar els nostres temors sobre el grau de maldat i ingratitud a què són propensos els éssers humans.
És una obra impregnada de sàtira, on la ironia és la clau que la travessa, fins que a l’escena final canvia amb destresa entre la comèdia i el patetisme. La comicitat de Timó eleva i confirma el seu gran dolor. Timó d’Atenes no només és la tragèdia més amarga i pessimista de Shakespeare, sinó que sens dubte és l’anàlisi més penetrant sobre el sentit satíric de la vida.
Hernán Gené es val de tots els elements teatrals al seu voltant per explicar la història de Timó, d’Atenes, que en la seva estructural amargor passa de la filantropia a la misantropia, i de la ciutat Atenes, el senat i els seus palaus, a les platges gregues banyades per les onades.
REPARTIMENT
- Pepe Viyuela
- Esther Acevedo
- Bea Melgares
- Tomás Pozzi
- Miguel Uribe
- Samuel Viyuela
- Pepa Zaragoza
FITXA ARTÍSTICA
- Versió: Joaquín Hinojosa
- Dramatúrgia i direcció: Hernán Gené
- Ajudant de direcció: Nacho Redondo
- Disseny d’escenografia: Mónica Florensa
- Disseny d’il·luminació: Felipe Ramos
- Disseny de vestuari: Pier Paolo Álvaro
- Espai sonor: Quique Mingo
- Moviment: Paloma Díaz
- Mestre d’impro: Gigio Giraldo
- Màscares: Raquel Alonso Romero
- Caracterització: Mauro Gastón
- Administració: Andrea Quevedo
- Producció: Ana Guarnizo
- Producció executiva: Carles Roca
- Una coproducció del Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida i Vania