Alejandro y Ana (2003)

BARCELONA:  Sala LA PALOMA

Alejandro y Ana és una obra apolítica. O sigui, de dretes.

És una obra oportunista. Però com anàvem a desaprofitar aquesta oportunitat?

Aquella tarda de setembre, van reunir als millors. I a l’Escorial!

És un pàl·lid reflex d’aquell gran espectacle. Perquè allò sí que va ser un espectacle.

És un exercici de rancor. Perquè no vam ser convidats. És una obra que recull el rancor de tots els que no vam ser convidats. És una obra que recull el rancor dels “segundones”, dels fracassats, dels envejosos.

És teatre tafaner. Posa en escena el que Espanya no va poder veure.

I el que no va poder sentir* .

És un homenatge a aquest gran home. Perquè molt aviat, l’endemà que abandoni el poder, fins i tot entre els que avui li victoregen haurà qui tornin a dir sobre ell el que abans murmuraven: que si és un tipus mediocre, que si no valdria ni per a alcalde de Madrid… Aquesta obra vol fer justícia a l’home d’Estat, a l’ europeista clarivident i, sobretot, al fi intel·lectual. A aquest ésser complex (polític i poètic) que amb la mateixa mà glossa Luis Cernuda que signa la Llei d’Estrangeria.

I és, sobretot, una història d’amor.

 

Juan Mayorga
* Què dimonis va dir el capellà perquè ens censuressin l’homilia? Al costat de qui van asseure a Loyola al Banquet? Quin aspecte tenen els “mignardises”? (Ho jur : figuren al menú davant del cafè, darrere dels milfulls d’ametlles caramel·litzades amb crema de mascarpone).

 

Direcció: Andrés Lima

Repartiment:
Javier Gutiérrez
Roberto Álamo
Alberto San Juan
Guillermo Toledo

 

Texts: Juan Mayorga / Juan Cavaestany

Aj. Direcció: David Serrano / Pilar Castro

Espai escènic i vestuari: Beatriz San Juan

Gerent: Joseba Gil

Producció executiva Animalario: Cristina Morales

Producció executiva Vania Produccions: Carles Roca

Coordinació tècnica: Montse Enguita

Ajudant de Producció: Ángel de la Serna

Il·luminació: Walter Scopherbill

So: Nacho del Pino

Tècnic de So: Rodrigo Ortíz / Andreu Hernández/ Jordi Fernández

Tècnic de Llums: Matías Sánchez

Fotografia: Claudio de Casas