Le mani forti (2007)

BARCELONA: TEATRE CAPITOL SALA 2 “LE MANI FORTI”

Carta als pares

Benvolguts pares:

M’agradaria contar-vos una història. No sé si disposeu de prou temps per a arribar a llegir aquesta carta fins al final. Però jo, de vosaltres, ho faria. M’interessaria que, ni que fos per una vegada, paréssiu atenció en allò que el vostre fill us vol explicar. Perquè al cap i a la fi, la meva història, encara que no ho vulgueu, també és la vostra.

Què pensaríeu si us digués que un noi i una noia van aixecar les seves mans, una vegada i una altra, fins a 97 cops, per esquinçar un cos amb 47 ganivetades, i arrabassar l’ànima a un altre amb 50 més? Què pensaríeu si us digués que eren dos adolescents, com ara jo, companys de la meva classe? I si us dic que aquest cos i aquesta ànima eren de la mare i del germà petit de la noia? I si encara us digués que aquests nois no estan bojos, que són més aviat normals, aparentment feliços, i que ho tenen tot, com ara jo. Què pensaríeu? Suposo que us sorprendríeu i estic segur que us doldríeu pels morts. Però també sé que ràpidament buscaríeu les raons que dibuixessin un mapa més aviat tranquil·litzador que us ajudés a comprendre un fet com aquest. Com el qualificaríeu?

D’horrorós? De terrible? D’incomprensible?

I què passaria si ara us demanés de fer un altre esforç? Imagineu que un d’aquests nois és el vostre fill. Vull dir, jo.

Llavors, a qui li hauríem de preguntar pels motius? A ell? A ella? Vull dir, a mi? O potser a vosaltres? I ara no us penseu que vull fugir de la meva responsabilitat. Sóc plenament conscient dels meus actes i estic preparat per assumir les conseqüències. Però, i vosaltres? Esteu preparats? Quins arguments podeu esgrimir? Per  justificar  a qui? A mi? Només? O més aviat a vosaltres? I què faríeu amb les vostres raons? Posar-les damunt d’aquells cossos, encara sagnants, encara calents, per tal d’amagar el que és essencial?

I ho faríeu. Ho sé. Intentaríeu treure-us de sobre les culpes. Ho entenc. Però tampoc es tracta d’això.

No es tracta de saber qui és el culpable. Perquè no n’hi ha cap, o potser perquè en som tots. Però si més no, sé que us afanyaríeu a amagar els vostres errors, les vostres distraccions, la vostra deixadesa cap a mi. Faríeu el que fos per treure-li importància a les vostres excuses, a les vostres presses fingides, als vostres ara no puc, millor desprès, millor demà… a la vostra manca de dedicació.

Perquè qualsevol altra cosa sempre és més important que no pas jo.

I encara ho feu, quan us asseieu molt a prop meu, gairebé al meu costat, i ni tan sols em mireu als ulls, perquè sempre hi ha altres coses per mirar, altres coses a fer, altres coses més interessants on posar la vostra atenció. Perquè és molt més còmode instal·lar-vos en la incomprensió i alçar-vos només per damunt meu amb la vostra autoritat i amb les vostres ordres. Intentant substituir sempre amb diners tots els petons que un dia, sense saber per què, em vau començar a estalviar, totes aquelles carícies que em vau prendre, totes les abraçades que sense cap explicació es van quedar congelades dins vostre.

Perquè, ben mirat, aquestes mans, les mans que s’aixequen per prendre la vida d’un pare o d’una mare, d’un germà… de qui són? Només d’ella o d’ell? Vull dir, només són meves?… Ara ja no us podeu escapar. Aquestes mans també són les vostres mans. Les mans del vostre desamor.

I potser us preguntareu per què us explico tot això. Potser ho faig perquè encara vull creure en vosaltres. Perquè encara que vosaltres no m’hagueu donat mai cap oportunitat, jo sí que us en vull donar una. La primera i l’última. Abans no sigui massa tard.

Només vull que em feu sentir que encara sóc important per a vosaltres.

La vostra filla o fill.

 Direcció: Marc Martinez

Escrita per: Marco Calvani

Traduïda per: Fina Figuerola

Adaptada per: Marc Martinez i Tays Sampablo

Espai escènic: Marc Martinez i Kike Blanco

Escenografia: Kike Blanco i Ramón Terés

Llums: Carles Lucena

So: Pepe Bel

Moviment: Montse Colomé

Veu: Viv Manning

Vestuari: Neus Quimasó

Tècnic de so: Jordi Clemente

Regidoria: Meri Notario

Comunicacions: Andra Cósta/Comedia

Grafisme i web: Enfasystem.net

Disseny cartell: Marc Martinez

Fotos: Julia Soler

Vídeo: Joan Rodón

Ajudant de direcció: Tays Sampablo

Coordinació tècnica: Xavier Xipell

Ajudant de producció: Meri Notario

Producció executiva: Carles Manrique

Produccions associats: Mercè Puy i Carles Roca