Ànima (Núria Ventura)

El món es fa petit, es barregen les races. Cada un porta la puresa de la seva cultura, però en els països desenvolupats, sobretot a les ciutats es viu la fusió.

El flamenc pur, barrejat amb altres tendències, generalment, perd la seva essència. Però gràcies a aquestes, amb el temps i d’una manera natural, el flamenc ha anat agafant altres matisos, i per tant, ha evolucionat.

El que s’intenta en aquest espectacle és obrir el Flamenc capa a altres vessants, amb la qual cosa, pugui ser comprensible i arribar al cor de persones de diferents cultures.

El ball flamenc té la peculiaritat, a diferència d’altres estils, de no expressar una idea, ni una història, ni una situació social: sinó un sentiment real que ve de l’interior de cada artista. Per tant, la coreografia i composició és momentània i canvia segons el sentiment de cada intèrpret.

La dansa contemporània, té un altre concepte: expressa una idea que pot ser abstracta. Per tant el ball necessita, en la majoria dels casos, una coreografia i la música una composició que tinguin congruència des del principi fins al final.

La dansa moderna, expressa una història o una idea realista. La coreografia i composició són totalment estudiades. Des de les primeres tendències modernistes que van néixer a finals del segle XIX, la dansa moderna florir amb Martha d’USA a mitjans del segle XX. La tècnica Graham, per ser dramàtica i amb una dinàmica de moviment molt accentuada, es complementa molt bé amb l’estil de ball flamenc.

El resultat és un espectacle d’extrems amb una emocionant combinació de tradicions: flamenc pur, dansa moderna i contemporània.

La música és Flamenc Pur i Contemporània, amb tendències de jazz, rock i clàssica. Hi ha moments de l’espectacle de Flamenc Pur, altres de música moderna i altres de Fusió. Tots els temes es basen en ritmes flamencs.

Els únics instruments musicals inclosos en ANIMA que surten de la pauta del Flamenc Pur són la guitarra i el baix elèctrics.