Hamelin (2006)
MADRID: TEATRO DE LA ABADÍA
Hi havia una vegada.
De vegades sentim un remor als nostres peus, o entremig de les ombres, i ens fa por que les rates ja estiguin entre nosaltres. Ara que seriem tant feliços.
De vegades sentim a la nostra esquena la música d’aquella flauta, i ens fa por girar-nos i reconèixer els ulls del flautista. I correm a les habitacions dels nens per veure si encara estan allà.
De vegades temem que el “hi havia una vegada” ens atrapi com una llengua negra. I que, com una profecia, se’ns compleixi el conte.
A les versions més antigues del conte, els nens mai tornen a Hamelin. El flautista se’ls porta per sempre amb la bonica música de la seva flauta. Arrabassant-los els fills innocents, el flautista dóna a la culpa dels pares el més cruel dels càstigs.
També aquest “Hamelin” és un conte sobre la culpa dels adults i el seu càstig. Sobre els nens d’una ciutat que no sap protegir-los. Sobre un nen i els seus enemics. Sobre el soroll que l’envolta la por amb que els mira.
Juan Mayorga
Hamelin parla del mateix que el conte de les rates, dels homes-rata.
Animalario continua fidel a l’etimologia del seu nom, l’anterior muntatge va ser sobre micos, aquest sobre rates i Alejandro y Ana sobre militants del PP.
Però tornem a Hamelin. La ciutat s’ha omplert de rates; la perversió està a la base de la piràmide: els nens, la pederàstia. Hamelin ens parla de la perversió, de la perversió de l’educació, de la perversió sexual, de la perversió de les paraules.
Unitat familiar significa família per un nen que no pot entendre i la tolerància, si es zero, significa repressió per un jutge modern i demòcrata.
Hamelin també és un joc teatral pervers, on un personatge-acotador, en continu contacte amb el públic, ens canvia el punt de vista, ens aclara un concepte o ens commou a adoptar una postura crítica o simplement se’ns seu al costat i ens mira a veure com mirem, es tracta de mirar.
Es tracta de mirar-nos
Andrés Lima
Direcció: Andrés Lima
Repartiment:
Andrés Lima
Alberto San Juan
Javier Gutiérrez
Blanca Portillo
Helena Castañeda
Guillermo Toledo
Roberto Álamo
Autor: Juan Mayorga
Ajudant de direcció: Celia León / Ángela Cremonte
Espai escènic y vestuari: Beatriz San Juan
Música original i so: Nick Powell
Violoncel: Sarah Willson
Violí: Lucy Wilkins
Producció: Joseba Gil / Esther Fernández
Regidoria: Cristina Morales
Vestuari: Animalario
Escenografia: Proescen
Fotografia: Claudio de Casas
Disseny Gràfic: Gara Koan
Documentalista: Walter Scopherbill