Hamelin (2006)

MADRID: TEATRO DE LA ABADÍA

Hi havia una vegada.

De vegades sentim un remor als nostres peus, o entremig de les ombres, i ens fa por que les rates ja estiguin entre nosaltres. Ara que seriem tant feliços.

De vegades sentim a la nostra esquena la música d’aquella flauta, i ens fa por girar-nos i reconèixer els ulls del flautista. I correm a les habitacions dels nens per veure si encara estan allà.

De vegades temem que el “hi havia una vegada” ens atrapi com una llengua negra. I que, com una profecia, se’ns compleixi el conte.

A les versions més antigues del conte, els nens mai tornen a Hamelin. El flautista se’ls porta per sempre amb la bonica música de la seva flauta. Arrabassant-los els fills innocents, el flautista dóna a la culpa dels pares el més cruel dels càstigs.

També aquest “Hamelin” és un conte sobre la culpa dels adults i el seu càstig. Sobre els nens d’una ciutat que no sap protegir-los. Sobre un nen i els seus enemics. Sobre el soroll que l’envolta la por amb que els mira.

Juan Mayorga

Hamelin parla del mateix que el conte de les rates, dels homes-rata.

Animalario continua fidel a l’etimologia del seu nom, l’anterior muntatge va ser sobre micos, aquest sobre rates i Alejandro y Ana sobre militants del PP.

Però tornem a Hamelin. La ciutat s’ha omplert de rates; la perversió està a la base de la piràmide: els nens, la pederàstia. Hamelin ens parla de la perversió, de la perversió de l’educació, de la perversió sexual, de la perversió de les paraules.

Unitat familiar significa família per un nen que no pot entendre i la tolerància, si es zero, significa repressió per un jutge modern i demòcrata.

Hamelin també és un joc teatral pervers, on un personatge-acotador, en continu contacte amb el públic, ens canvia el punt de vista, ens aclara un concepte o ens commou a adoptar una postura crítica o simplement se’ns seu al costat i ens mira a veure com mirem, es tracta de mirar.

Es tracta de mirar-nos

Andrés Lima

Direcció: Andrés Lima

Repartiment:

Andrés Lima

Alberto San Juan

Javier Gutiérrez

Blanca Portillo

Helena Castañeda

Guillermo Toledo

Roberto Álamo

Autor: Juan Mayorga

Ajudant de direcció: Celia León / Ángela Cremonte

Espai escènic y vestuari: Beatriz San Juan

Música original i so: Nick Powell

Violoncel: Sarah Willson

Violí: Lucy Wilkins

Producció: Joseba Gil / Esther Fernández

Regidoria: Cristina Morales

Vestuari: Animalario

Escenografia: Proescen

Fotografia: Claudio de Casas

Disseny Gràfic: Gara Koan

Documentalista: Walter Scopherbill