BARCELONA: TEATRE CONDAL “EL SOPAR DELS IDIOTES” Al món, com tothom sap, hi ha coses que, per una immensa majoria, són incomprensibles, com ara la llum, el funcionament de la borsa, que obris un aixeta i surti aigua –fins i tot calenta- , els transplantaments, que aquell amor platònic no se n’adonés mai dels nostres… Read more »
BARCELONA: TEATRE BORRÀS “DINER NEGRE” Si vostè anés passejant tranquil·lament pel carrer i es trobés una bossa plena de diners, què faria? I si sabés que aquests diners són “negres” i que l’anterior propietari no els pot reclamar? I si en lloc de trobar-los, anessin a parar per casualitat a la seva bossa o maleta?… Read more »
VIC: 3 de juliol ALTAFULLA: 11 de juliol BARCELONA: TEATRE AKADÈMIA del 13 d’ octubre al 8 de novembre Troianes 15, parla del paper de la dona a la postguerra. O millor dit, del paper que se li adjudica, del lloc on se la relega. Les dones de Troia seran repartides com a trofeus de guerra… Read more »
SAN CUGAT: AUDITORI DEL CENTRE CULTURAL “POLÍTICAMENT INCORRECTE” Un dia, Edmundo Kean, el gran actor anglès del segle passat, va aprofitar que es trobava al llit envoltat dels seus deixebles i al mateix temps -un fatídic cas de ubiqüitat- a les portes de la mort, per fer eterna la frase: “morir és fàcil, el difícil… Read more »
A menys que no hàgiu viscut aquest darrers anys en una cova, segur que d’una manera o altra haureu sentit parlar del best-seller de John Gray Els homes són de Mart i les dones de Venus, o fins i tot us trobeu entre els 50 milions de persones que l’han llegit. Ara ens arriba al… Read more »
BARCELONA: TEATRE CAPITOL SALA 2 “LE MANI FORTI” Carta als pares Benvolguts pares: M’agradaria contar-vos una història. No sé si disposeu de prou temps per a arribar a llegir aquesta carta fins al final. Però jo, de vosaltres, ho faria. M’interessaria que, ni que fos per una vegada, paréssiu atenció en allò que el vostre… Read more »
BARCELONA: TEATRE PRINCIPAL “SUPER RAWAL” Sabeu una cosa? He tingut temps per pensar. Dos anys, quasi… Jo vaig néixer aquí, tenia una vida, una feina, el que sigui. Però mai em passa res. No em crec res. Ara estic buscant, saps? I aquí estem. La nit…especial. Normal de bé. Esperant que em sorprenguin. És molt… Read more »
BILBAO: TEATRO ARRIAGA “POLÍTICAMENTE INCORRECTO” Un dia, Edmundo Kean, el gran actor anglès del segle passat, va aprofitar que es trobava al llit envoltat dels seus deixebles i al mateix temps -un fatídic cas de ubiqüitat- a les portes de la mort, per fer eterna la frase: “morir és fàcil, el difícil és fer comèdia”…. Read more »
MADRID: TEATRO MARAVILLAS “MISTERIOSO ASESINATO EN MANHATTAN” La Carol, una avorrida mestressa de casa, sospita que el seu veí ha assassinat a la seva dona, que ha aparegut morta, sembla ser que degut a un infart. Larry, el seu marit, la pren per paranoica i intenta treure-li la idea del cap però la Carol segueix… Read more »
BARCELONA: TEATRE POLIORAMA “T’ ESTIMO, ETS PERFECTE… JA ET CANVIARÉ” Des que el món, i mentre la raça humana habiti el planeta, hi ha un esport que sempre ens mantindrà ocupats: l’insondable món de les relacions sentimentals. Des grat o per força, la humanitat ha hagut de recórrer (i recorrerà!) els seus laberíntics camins amb… Read more »
MADRID: TEATRO MARQUINA Des que el món, i mentre la raça humana habiti el planeta, hi ha un esport que sempre ens mantindrà ocupats: l’insondable món de les relacions sentimentals. Des grat o per força, la humanitat ha hagut de recórrer (i recorrerà!) els seus laberíntics camins amb desigual fortuna. Però si és inqüestionable que… Read more »
MADRID: TEATROS DEL CANAL Pedro Muñoz Seca (1881-1936) és autor d’unes tres-centes comèdies, la majoria de les quals van tenir un gran èxit de públic ja en el moment de la seva estrena. Durant anys va ser l’autor teatral més aplaudit i respectat d’Espanya i molt aviat va ser identificat amb un nou gènere: l’astracan…. Read more »
MADRID: TEATRO ISABEL “YO ME SUBÍ A UN PIANO VERDE” “Yo me subí a un piano verde” és un divertiment humorístic-musical-cantàbile per caricato i piano. El caricato el poso jo, que m’interpreto en clau a mi mateix, i el piano l’acaricia CÉSAR BELDA, un GRAN músic, el miris per on el miris, que té l’habilitat… Read more »
BARCELONA: TEATRE CONDAL Primera constatació: els poderosos i la gent del carrer no coincideixen mai al llarg de la seva vida. Tenen feines diferents, uns viatgen en transport privat i els altres en públic, van a escoles diferents, mengen a restaurants diferents, compren a botigues de diferent nivell, tenen aficions diferents i estiuegen per separat…. Read more »
