BOGART NO SABÍA LLORAR

Jose, un dramaturg que no publica les seves obres i Maria, una actriu que escriu auto-ficció, coincideixen buscant pis de lloguer. El mateix pis. Ella vol construir una vida nova, sola. Ell també. Però amb ella. L’obra és la deconstrucció de la seva història d’amor i desamor. I el relat de l’atracció que encara senten l’un per l’altre. “Bogart no sabia llorar” és el retrobament de dos artistes que conceben la vida i l’amor de molt diferent manera, però que potser, puguin edificar un futur junts. O potser no. El retrobament de dos amants amb una conversa pendent ( “… Saps quant de temps et vaig esperar aquella tarda? Dues copes de vi blanc, dos gots d’aigua, una llibreta gargotejada, 6 tovallons arrugats i plens de rímel, dues anades al lavabo, un retoc de pintallavis, quatre àudios de Whatsapp, tres escrits i dues trucades. I deu euros amb la propina. “) Ironia i sarcasme, salts temporals, atracció, “Casablanca”, teatre dins el teatre, autoreflexió i logocentrisme, la màgia dels números, passió ( “… Prefereixo el dolor. El buit ocupa molt.”) Silencis que criden més que les paraules, en conclusió; una comèdia amarga.

AUTORIA i DIRECCIÓ: Sandra Marchena

AJUDANT DE DIRECCIÓ: Xoan Forneas

ESCENOGRAFIA i DISSENY GRÀFIC: Ismael Ceballos

DIRECCIÓ CURTMETRATGE: Verónica Sáenz Giménez

REPARTIMENT:

• MARÍA: Sandra Marchena
• JOSE: Gonzalo Trujillo

PRODUCCIÓ EXECUTIVA: Vania Produccions

COMUNICACIÓ: Sandra Marchena i Carolina Bonilla