La tigressa (2005 – distribució)

L’espectacle s’inicia amb una breu presentació en la qual s’expliquen les característiques i les circumstàncies en què Darío Fo va conèixer el primer monòleg: La tigressa.

La tigressa. Un soldat participant en la històrica Llarga Marxa Xina és malferit en una emboscada. Els seus companys l’abandonen a la seva sort i ell es refugia en una cova després de ser sorprès per una terrible inundació. La cova resulta ser el cau d’una tigressa i un “tigretón” que apareixen més tard mig ofegats. La tigressa obliga el soldat a mamar dels seus pits que estan a punt de rebentar; a canvi d’això, cura amb la seva pròpia bava, que, com tothom sap, és un medicament miraculós, la gangrenada cama del nostre heroi. Quan la tigressa li ofereix un tros de la presa que ha aconseguit caçar, el soldat exerceix les seves dots de cuiner que sorprenen i entusiasmen als propis tigres pel que es converteix en una mena d’esclau, cuinant per a ells a tota hora. Fart d’aquesta situació fuig en el moment menys pensat i arriba dies més tard a un poble en el que els habitants el reben atemorits, primer pel seu aspecte força semblant a la mort i convençuts després de que es troben davant d’un boig quan aquest els explica la seva fabulosa aventura.

La presència dels tigres que l’han seguit fins al seu nou refugi confirma la veracitat de la seva història i de les dues bèsties, després de l’ensurt inicial, aprenen a conviure amb els vilatans. Aviat la gent del poble descobreix els avantatges de tenir els tigres com a hostes: són una arma molt eficaç contra els atacs de les forces reaccionàries de Chiang Kai Shek, tant és així que no dubten a disfressar-se ells mateixos de tigres per espantar encara més als seus enemics. Els buròcrates del partit volen enviar a tan perillosos aliats de tornada a la selva però el poble no queda massa convençut dels seus arguments i els tigres passen a la clandestinitat. Els fets els donen la raó doncs la seva estratègia serveix encara per l’expulsió dels invasors japonesos i per vèncer definitivament l’exèrcit de Chiang Kai Shek . Els buròcrates canvien les seves exigències: l’expulsió dels tigres no és necessària però han de ser engabiats en un zoològic. Irritats per aquest nou discurs el poble se serveix dels tigres per desempallegar dels seus dirigents.

El primer miracle del nen Jesús. Precedit per una breu introducció en la qual s’expliquen les bondats del Papa Luciano Albino, Joan Pau I, mort prematurament a un mes escàs de la seva entronització, aquest monòleg compte un passatge de la vida de Jesús recollit en els evangelis apòcrifs, és a dir els que no són admesos per l’església. La sagrada Família abandona Betlem advertits per un àngel de l’amenaça d’Herodes. En la seva fugida a Egipte acaben per refugiar-se en Jaffa on el nen per aconseguir l’amistat dels seus congèneres converteix figuretes de fang en ocells autèntics. Però el miracle veritablement important el realitza en la persona del fill del senyor del poble al qual fulmina primer, per haver destrossat les seves escultures i dispersat als seus companys de joc, i ressuscita després a instàncies de la Verge, no sense advertir dels perills d’ la prepotència.

Ícar i Dèdal. Ícar i el seu pare Dèdal són tancats per ordre del rei Minos al laberint de Knossos, que va ser construït pel mateix Dèdal amb tanta perícia que ni tan sols ell mateix és capaç de trobar la sortida. Sortejant les trampes esteses als innombrables carrerons acaben per arribar a una altíssima torre en la qual troben la solució per fugir. Construeixen unes enormes ales i surten volant. Ícar se sent feliç solcant el cel, allunyat dels horrors i de la injustícia que poblen la Terra i desobeint al seu pare s’eleva més alt, més a prop del Sol; seus rajos arriben les ales del noi, cremen les seves plomes i fonen la cera que les unia i Ícar es precipita al mar.

Direcció: José Antonio Ortega

Repartiment: Manel Barceló

Autor: Dario Fo / Franca Rame