Pepín Tre (2011)

BARCELONA: TEATRE CAPITOL

EL BRILLO DEL JENGIBRE

Tot va començar per culpa del meu pare, benpensant i generós, sobretot generós, encara que també benpensant, quan un catorze d’Abril – ell mai no va creure en els reis – va obsequiar a la nostra Sarita, cap als volts de les onze, un preciós toro brau de color negre carboni, amb uns taps de suro a les banyes no fos cas que es fes mal la nena!
La meva mare, patidifusa, però amb el sentit pràctic que tant ajuda als nens, a distingir a les mares dels pares, va sentenciar: ens el mengem!
La Sarita, desconsolada, va abraçar el seu toro negre, mentre la bestiola, intuint que se li escapava per la cua, l’oportunitat de formar part de la meva família, modesta i bromista, es va estirar sota el penjador, a l’entrada, tot donant afectuoses llepades a l’empenya de la Sarita.
I es va quedar.
I li vam posar de nom: Viriato.
El meu pare, posant-se la jaqueta, home d’acció al cap i a la fi, va exclamar amb alegria: ens n’ anem tots al cinema!
Viriato, amb aquest coneixement intrínsec de l’animal davant del medi, sense arribar als extrems, va demostrar amb claredat que sabia com moure’s per la nostra vida casolana, retirant-se discretament a l’habitació de la meva germana.
I nosaltres, doncs al cinema!
Per això m’agrada el cinema, pel toro de la meva germana.
La meva germana? Es va casar amb un altre.

Director: Pepín Tre

Repartiment:

Pepín Tre

Belén de Benito

Producció: Vania Produccions

Músic: Ricardo Them