LA DONA TRENCADA

EL PROJECTE

La dona trencada soc jo. I tu, i tu, i tu també, encara que siguis home… Fins a quin punt la manipulació emocional pot arribar a fer-nos sentir culpables del mal que ens infringeixen, com si nosaltres mateixes l’haguéssim provocat i demanéssim a crits que ens fereixin, fins a l’extrem de demanar-ne perdó! I ens desposseïm del respecte que com a dones i com a persones ens mereixem.

Monique és una dona que ho té tot i que no té res. I no perquè el seu marit Maurice estigui a punt d’abandonar-la, sinó perquè la primera en deixar-se de banda ha estat la pròpia Monique, ja fa molt de temps.

Però, qui sap?, potser la davallada als inferns li dona l’impuls necessari per assolir la plenitud i la llibertat…       Lluïsa Mallol

TEXT DE LA DRAMATURGA

Després de descobrir que el seu marit manté una relació amorosa amb una altra dona, Monique intenta endreçar en un dietari l’evolució dels seus pensaments i percepcions. Fins aleshores, sempre s’havia considerat a sí mateixa com a modèlica en la pròpia condició femenina i els seus rols de gènere assumits, però en la nova situació començarà a replantejar-se la majoria dels valors sobre els que havia construït la seva vida íntima i social.

Simone de Beauvoir se serveix d’un patró convencional per recrear un personatge que en plena maduresa es resisteix a acarar la pèrdua del marit, de les filles i de la pròpia joventut. A través de la historia de Monique, l’autora de El segon sexe denuncia les pressions socials que dificulten la participació plena de la dona en la societat i posa de relleu la trampa de que són víctimes. Enfront d’aquest buit, Beauvoir reivindica la responsabilitat de prendre les regnes de la pròpia vida.

Amb aquesta narració en primera persona publicada l’any 1967, Simone de Beauvoir posava de relleu les nombroses violències de caire estructural que bateguen soterrades sota els miratges de l’ideal de la «feminitat».

Més de cinquanta anys després de la seva escriptura, el text encara interpel·la nombroses dinàmiques de la nostra societat. Araceli Bruch

EQUIP ARTÍSTIC

  • Text original: Simone de Beauvoir
  • Traducció: Marta Pesarrodona
  • Direcció: Francesca Piñón
  • Ajudant de direcció: Carol Ibarz
  • Adaptació teatral: Araceli Bruch i Lluïsa Mallol
  • Projeccions i espai sonor: Mar Orfila
  • Cap Tècnic: Eudald Gili
  • Producció: Andrea Quevedo
  • Disseny Producció: Carles Roca
  • Intèrpret: Lluïsa Mallol