NADIA (2015 – distribució)

És clar que hi ha mares i mares . La meva era una dona sàvia .

Jo vaig haver de passar dos anys a l’hospital. Tenia tot el cos cremat, foradat com un colador per la metralla, les cuixes, el ventre… tot el cos. I la meva mare, als metges, només els mostrava el meu cap i la meva cara. Perquè, si haguessin vist el meu cos, recremat com un camp de batalla, haurien dit que allò no es podia curar, m’haurien donat per impossible i hauria hagut d’abandonar l’hospital.

Allò era massa dur, per als ferits i els malalts, sí, però també per als metges i les infermeres. Quatre metges per tres mil ferits! Si passaven un dia a la setmana ja era una sort! Quan em van ingressar i em van visitar la primera vegada, no es van fixar en que tenia una orella mig caiguda a causa de la bomba que va esclatar a casa. I la vaig perdre, literalment, em va caure. Feien el que podien, no tenien més temps…

Per això, la meva mare, cremava flocs de cotó a casa, recollia la cendra i amb ella tapava les ferides perquè no sortís sang, ni s’infectessin, ni s’enganxaran amb la roba. Cada dia posava cendra nova. Cada dia. La paciència també és una manera de ser savis. I la tenacitat. Ningú creia que pogués curar-me, ningú. La meva tia li deia que em deixés en pau, que el meu cos crivellat era incurable, que no podia caminar tot el dia darrere meu, que també havia de pensar en els meus germans…

No sé si era tossuderia, exactament… més aviat diria que tenia molta fe: estava segura que em curaria, i que podria fer moltes coses a la vida… ia les estic fent, i encara podré fer moltes més!

 Nadia Ghulam

TRÀILER: https://vimeo.com/110352502

DIRECCIÓ I DRAMATÚRGIA: Carles Fernández Guia

REPARTIMENT: Nadia Ghulam

DISSENY D’ESPAI I VÍDEO: Eugenio Szwarcer

DISSENY DE SO: Damien Bazin

DISSENY DE IL·LUMINACIÓ: Luis Martí

AJUDANT DE DIRECCIÓ I PRODUCCIÓ: Sílvia Dotti